Instem a tots els responsables municipals a aturar el possible projecte immobiliari i a buscar un nou ús a lʼedificació per tal que es pugui conservar la masia i la memòria històrica de les famílies que varen establir-se a aquest barri.
Proposem que es busquin solucions per a preservar lʼantiga edificació i la zona verda del seu entorn natural (la biblioteca de la família Alòs ja ha estat cedida al de Institut d¡Estudis Catalans)
- Un possible ús seria ubicar-hi un museu sobre la vida al barri a començaments del segle XX que possibilitaria reproduir la vida de les famílies a la Barcelona rural, especialment del Guinardó. Lʼespai seria un referent cultural per a les noves generacions i podria donar lloc a un espai públic polivalent del qual gaudirien visitants i residents.
Durant la postguerra es diu que els infants de les escoles de lʼentorn anaven a visitar la casa, avui de caràcter genuí. Així podien admirar un dels tresors més valuosos de Guinardó que encara actualment es conserva, però que malauradament estan amenaçats.
- Casal públic per a les persones grans, on es facin tota mena d'activitats tan físiques com intel·lectuals per a persones de més de 60 anys, jubilades o no (al barri existeixen solament un parell de casals privats i un d'ells, Nou Horitzó, està a punt de tancar per problemes econòmics).
 |
| Recreació del que podria ser el casal per a gent gran |
- Biblioteca i jardins públics. El barri és costerut i poc arbrat, no hi places per esbarjo de les criatures i de les persones que passegen. Si hom vol accedir a un parc ha de pujar fins a la Font del Cuento, que està molt amunt, i les places més pròximes són: les de Maragall amb més aviat poc espai i la del Guinardó que queda prou lluny.
Sóc del barri de tota la vida i elmeu pare també. Del C/de l'art. El pare, nascut el 1919, m'explicava que anava a jugar a la Torre Garcini amb nens, però en va perdre el contacte. Va morir al 89 anys sense sortir del barri. Sempre que passo per davant la Torre Garcini hi penso: qui hi deu viure?
ResponEliminaNo voldria que s'hi fessin pisos. El passat s'esvaeix tant ràpit!
JOSEP
Jo sóc veïna del carrer Xiprer i no crec que només estigui en mans de l'Ajuntament el que podria ser garcini. Jo proposo un Casal de Barri, per poder fer vida de Barr que tant els més petits com els més grans puguin fer ús d'aquests espai i que hi hagi intercanvi d'experiències , de recursos, etc entre totes les generacions !!!
ResponEliminala veina que sent cantar els ocells
el primer que hom nota quan passa pel passatge Garcini és el cant dels ocells que hi fan niu al seus arbres i tenen tan dret a viure com tothom de nosaltres. A mi també m'agradaria un Casal pel barri perquè tant grans com petits en poguessin gaudir.
ResponEliminaSóc fill del Guinardó, més concretament del carrer Escornalbou, i tot i que fa temps que visc fora de Barcelona encara vaig periódicament a retallar-me els cabells a la perruqueria de l'Ingnacio, al carrer Xiprer (demaneu-li per la insòlita col·lecció d'estris de barberia).
ResponEliminaCaldria mantenir i revifar la Torre Garcini i obrir-la al veïnat.