dimecres, 23 de març del 2011

FEM UNA PLATAFORMA?

Con Associaciò de Veïns del Passatge Garcini, estem intentant aconseguir formar una Plataforma per conservar el patrimoni arquitectònic del Guinardó i tenir un barri digne amb tot el seu encant històric.

Us animen a participar-hi.


Tant si sou alguna entitat del barri, o particulars motivats per aquests temes, podriem començar a tractar aquesta possibilitat.

Nosaltres, com associació de veïns, estem informant a diferents organismes, oficials, privats, escolars, etc. per tal d'aconseguir un grup de persones amb ganes de formar aquesta PLATAFORMA PEL BARRI DEL GUINARDO.



Com ja sabeu, al nostre Passatge hi ha la TORRE GARCINI, una de les poques Masies del Guinardó, que està en molt bon estat de conservació (els seus anteriors propietaris la varen restaurar fa uns anys) amb un ampli jardí (una de les poques zones verdes del barri).


Actualment es propietat de la Constructora NUÑEZ I NAVARRO, que no sabem quines intencions té sobre la conservació de la Torre Garcini.

Per aquest motiu, creiem que la primera tasca a realitzar, seria SALVAR LA TORRE GARCINI.

Si esteu animats a formar part de la PLATAFORMA podeu enviar-nos un comentari o un mail al nostre correu. Estarem encantants de poder treballar tots junts per aconseguir un barri millor.

dimecres, 9 de febrer del 2011

PROPOSTA DE POSSIBLES USOS

Els veïns de lʼentorn de la Masia Torre Can Garcini manifestem la nostra preocupació per la modificació del planejament urbanístic del Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i històric que suposa la sentència.
 
Instem a tots els responsables municipals a aturar el possible projecte immobiliari i a buscar un nou ús a lʼedificació per tal que es pugui conservar la masia i la memòria històrica de les famílies que varen establir-se a aquest barri.

Proposem que es busquin solucions per a preservar lʼantiga edificació i  la zona verda del seu entorn natural (la biblioteca de la família Alòs ja ha estat cedida al  de Institut d¡Estudis Catalans)

  • Un possible ús seria ubicar-hi un museu sobre la vida al barri a començaments del segle XX que possibilitaria reproduir la vida de les famílies a la Barcelona rural, especialment del Guinardó. Lʼespai seria un referent cultural per a les noves generacions i podria donar lloc a un espai públic polivalent del qual gaudirien visitants i residents.
Durant la postguerra es diu que els infants de les escoles de lʼentorn anaven a visitar la casa, avui de caràcter genuí.  Així podien admirar un dels tresors més valuosos de Guinardó que encara actualment es conserva, però que malauradament estan amenaçats.

  • Casal públic per a les persones grans,  on es facin tota mena d'activitats tan físiques com intel·lectuals per a persones de més de 60 anys,  jubilades o no (al barri existeixen solament un parell de casals privats i un d'ells, Nou Horitzó, està a punt de tancar per problemes econòmics).


Recreació del que podria ser el casal per a gent gran


  • Biblioteca i jardins públics. El barri és costerut i poc arbrat, no hi places per esbarjo de les criatures i de les persones que passegen. Si hom vol accedir a un parc ha de pujar fins a la Font del Cuento, que està molt amunt, i les places més pròximes són: les de Maragall  amb més aviat poc espai i la del Guinardó que queda prou lluny.
Totes aquestes poden ser algunes de les propostes que serien factibles de ser dutes a terme però, lògicament, hi podrien haver més. Tot queda en mans del nostre Ajuntament.

DADES DE L'ENTORN

El districte dʼHorta-Guinardó té una població de 169.744 habitants(1) i una densitat de 14.200 Hab/Km2. És un àmbit territorial que té més habitants que qualsevol de les ciutats més grans de Catalunya (per exemple, Tarragona, Lleida, Girona o Mataró). Malgrat això, presenta dèficits importants que serien impensables en qualsevol dels municipis anteriors.




Com es pot observar a simple vista, pràcticament no existeixen zones verdes en tota aquesta part del barri

Lʼesforç municipal en dotar el districte dʼequipaments sanitaris, transports i aparcaments, ha agreujat la manca de zones verdes (absents al sud del Guinardó) i sobretot dels espais culturals i de promoció social i comunitària per a la població general i la gent gran en particular. Però Horta-Guinardó és un districte jove i actiu, com ho mostra el seu lideratge en activitats de promoció social i comunitària per a joves, on sʼenregistren molts més usos que a la resta de districtes (casals i espais joves, activitats i dinamització juvenil i punts dʼinformació i assessorament)(2).
Els bens culturals al Guinardó es redueixen a les biblioteques populars i alguns casals. A lʼentorn de la Torre Garcini els equipaments de lleure són: una biblioteca (i dues dʼespecialitzades dins lʼhospital de Sant Pau), dos casals dʼavis, dos casals-espais per a joves, un casal infantil i un centre cívic, el Mas
Guinardó.

A lʼentorn de la Torre Garcini no hi ha cap museu, ni biblioteca, ni parc i la plaça més pròxima és la Plaça Maragall..






El desitg dels veïns

LʼAssociació de Veïns del Passatge Garcini ha decidit treballar amb tots els recursos I instruments al seu abast per la conservació de la masia de Can Garcini I el seu entorn verd. Ens impulsa el desitg dʼaturar un projecte immobiliari que, si les coses no canvien, acabarà enderrocant una de les poques masies de Barcelona I una de les últimes del nostre barri.

El nostre objectiu és compartit per les formacions polítiques que el van incloure en les seves propostes inicals per al Pla dʼActuació Municipal i diferents col·lectius, associacions I entitats que es mobilitzaran en el seu favor.

Tanmateix ens anima el haver detectat entre els veïns del Guinardó, un corrent dʼopinió de suport a la idea de preservar la masia cada vegada més fort.

Torre Garcini vist des de l'aire


1 Dades del padró continu d’1 de gener de 2006
2 Dades de l’Anuari EStadístic de la Ciutat de Barcelona 2007

dissabte, 5 de febrer del 2011

DADES HISTÒRIQUES DE LA TORRE GARCINI

Una de les fotos més antigues que es conserven de la Torrre Garcini, aleshores Torre de la Concepció




Lʼindret que ocupa aquesta masia està documentat des de finals del segle XVIII, concretament el primer document conservat que en fa referència, és delʼany 1796.

Inicialment, Can Garcini sʼanomenava Torre de la Concepció, més endavant però, rebé el nom popular de “la Trinxera”, perquè quedava enclotada respecte als marges del camí que anava cap a l´ actual passeig de Maragall, llavors carretera de la Garrotxa. Aquest camí es va desfer quan sʻobriren els nous límits lʼany 1929.

Els terrenys que lʼenvoltaven estaven destinats al conreu del blat i de la vinya, tasca que perdurà fins ben entrat el s. XX. La finca limitava pel sud amb els camps de “Can Amagapessetes”, al nord, amb “Can Girapells”, a lʼest amb la carretera dʼHorta i a la banda oest amb terrenys dispersos.

El primer propietari del qual es té constància va ser Joan Guardia o Gordi l'any 1739, i Bartomeu Guardia l'any 1796. Al 1802 va ser adquirida per Josep Gaietà Garcini de Salomó, de qui va agafar el nom i qui va fer construir al 1803 a la planta baixa, una capella dedicada a la Immaculada Concepció, que fins i tot va ser consagrada.


Els  següents propietaris van ser Josep Mª Garcini i Pellicer, Salvador Mas Ribé i Joan Puiggarí . En 1832 Joan Puiggarí, notari, ven a Maria Manuela de Margerola de de Ardenas. i dʼaquesta al seu fill, Manuel de Miquel i de Magarola.


El 25 de febrer de 1882 Manel de Miquel fa testament en favor del seu nebot Lluís Ferran d'Alòs i de Martín primer marquès de Dou que, en morir, va dividir la finca entre el seus fills. A lʼany 1913, sʼhi trasllada a viure un dʼells, Ramon dʼAlòs-Moner i de Dou, membre fundador de lʼInstitut dʼEstudis Catalans i de lʼEscola Espanyola dʼArqueologia i Història de Roma, que va ser un gran especialista en Dante i la cultura italiana, i professor posteriorment a la Universitat de Barcelona dʼepigrafia medieval i literatura italiana, així com Director Adjunt de la Biblioteca de Catalunya i professor de bibliografia i paleografia a lʼantiga Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat de Catalunya.


El darrer propietari va ser el seu fill, Lluís d´Alòs-Moner, mort el 1999, i després la seva vídua, qui finalment ha venut la finca a la immobiliària Núñez y Navarro.

La finca fins fa poc guardava la biblioteca de Ramon d'Alòs-Moner, un important conjunt bibliogràfic especialitzat en Dante i la literatura italiana, amb un fons aproximat de 25.000 volums que els seus darrers propietaris han volgut mantenir en la seva integritat fetn-ne donació a una biblioteca.


Dades arquitectòniques i dʼinterès patrimonial:
.
És la masia més ben conservada del Guinardó, ja que els darrers propietaris nʼhan tingut molta cura, malgrat que es van segregar una bona part dels terrenys a partir de la urbanització de la zona, el 1929.



Té lʼestructura típica de masia catalana (planta basilical). En lʼactualitat consta de planta baixa i dues plantes pis i està configurada per tres volums, els dos laterals amb una planta menys. Hi destaca el porxo, o galeria recolzada a lʼest de lʼedifici i que originàriament era al descobert, estructurada amb pilars de secció quadrada rematats per una senzilla impostura motllurada, dʼon arrenquen els arcs de mig punt. Les obertures són de llinda plana i estan presidides per un balcó que sʼobre damunt la porta dʼaccés. A la planta principal, hi trobem la típica distribució en que les habitacions es disposen al voltant dʼuna gran sala, les golfes han estat habilitades com a habitatge. La coberta és a dues aigües en el cos central – tot situant gerros ceràmics al capcer i als extrems - i plana als cossos laterals. Es tracta dʼun dels pocs referents dʼarquitectura rural al Guinardó.

Al voltant de lʼedifici, en un ampli jardí hi ha un pou dʼaigua i xiprers centenaris.

En temps anteriors a lʼexclaustració de 1835, era costum que en les cases establertes en despoblat, es donés acolliment als frares mendicants que anaven de camí, quan seʼls feia de nit. Per indicar lʼexistència del refugi, el mas plantava un o dos xiprers com a senyal de lʼhospitalitat que oferia. És probableque el nom del carrer Xiprer tingui aquest origen.



A Marius Serra li agrada la nostra iniciativa respecte a Salvar Torre Garcini

El que diu Juan Antonio Domingo sobre Torre Garcini i el que respon Adela Alós

EL QUE DIUEN ELS D'INICIATIVA SOBRE TORRE GARCINI

COMENTARIS DE PERE NIETO EN EL SEU BLOC

TORRE GARCINI a BTV Notícies


www.btvnoticies.cat

dijous, 3 de febrer del 2011

SALVEM TORRE GARCINI


La modernització del barri ha donat pas a una especulació desmesurada que ha portat a la destrucció de gairebé la totalitat de les masies del districte d’Horta Guinardó. Al mapa, amb una creu vermella, les cases derruïdes. Al Guinardó hi queden només tres cases: la Torre Garcini, ara amenaçada i en mans d’una promotora privada, Can Miralletes i el Mas Guinardó: 


 


La darrera masia enderrocada (3-8-2004) va ser la de Can Girapells, al carrer Teodor Llorente.







La desaparició d’aquesta masia s’afegeix a la llarga llista d’enderrocament d’edificis que poblaven el nostre barri I que han anat desapareixent.

No ens podem permetre de cap manera una nova pérdua de patrimoni històric del Guinardó.

L’Ajuntament de Barcelona té la clau per tirar enrere l’operació immobiliària i tornar a la masia de Can Garcini la qualificació urbanística de nivell C – perduda com a conseqüència del recurs presentat pels propietaris, que garantitzaria la continuïtat de la masia.

Confiem que l’Ajuntament serà sensible i farà els possibles per aconseguir que finalment la immobiliària compradora els cedeixi els drets sobre terrenys a canvi del que estimin convenient, a la fi que el barri no perdi una part de la seva memòria històrica  amb l'enderrocament d'una de les tres masies que hi queden en el Guinardó.


PRESENTACIÓ

Som un grup de veïns del barri interessats  per aconseguir les millores necessàries perquè sigui un indret digne, amable, atractiu i amb lels equipaments necessaris.